2013 Joan Vergés Gifra. istockphoto LP, per la imatge de coberta


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "2013 Joan Vergés Gifra. istockphoto LP, per la imatge de coberta"

Transcripción

1

2 Un jurat format per Francesc-Marc Álvaro, Melcior Comes, Laura Borràs, Salvador Cardús, Carme Ferré Pavia, Jordi Graupera, Montserrat Guibernau, Maria Àngels Viladot, Rosa Rey, Ivan Serrano i Martin Aranburu (secretari) va otorgar a aquesta obra el dissetè Premi Ramon Trias Fargas d Assaig Polític que convoca la Fundació Catalanista i Demòcrata CatDem Joan Vergés Gifra istockphoto LP, per la imatge de coberta 9 Grup Editorial, per l edició Angle Editorial Muntaner, 200, àtic 8a Barcelona T Primerà edició: febrer de 2014 ISBN: Dipòsit legal: B Imprès a Romanyà Valls, SA No és permesa la reproducció total o parcial d aquest llibre, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 4 24/01/14 15:37

3 Joan Vergés Gifra LA NACIÓ NECESSÀRIA Llengua, secessió i democràcia Premi Ramon Trias Fargas d Assaig Polític LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 5 24/01/14 15:37

4 Taula Introducció 11 De la nació Introducció No hi ha nacions, són un mite El nacionalisme és perillós El patriotisme constitucional és més atractiu Conclusió 57 De la llengua Introducció Les circumstàncies actuals i l estat de la qüestió Arguments a favor d una política lingüística coercitiva L argument de l autodefensa L argument de la llibertat individual L argument de la cosmovisió L argument de la discriminació positiva L argument del bé públic L argument de l imperium Conclusió: el millor argument a favor de la PLG i la raó per estimar el català 99 De la secessió Introducció Arguments a favor de la secessió L argument de la secessió com a únic remei 114 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 7 24/01/14 15:37

5 2.2. L argument plebiscitari Crítica de l argument plebiscitari Crítica de l argument de la secessió com a únic remei L argument de l autodeterminació nacional Conclusió: l argument a favor del dret moral a la secessió de Catalunya 140 De la democràcia Introducció La naturalesa ambigua del concepte Les vicissituds històriques d un concepte Canvi conceptual i sentit descriptiu de la democràcia El sentit normatiu de la democràcia i els seus components El principi motor de la democràcia El valor de la democràcia Conclusió: l esperit democràtic i el dret a decidir 194 Conclusió 199 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 8 24/01/14 15:37

6 Introducció «... per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines». (Himne nacional de Catalunya) Les relacions entre Catalunya i Espanya han canviat definitivament. D ençà de la sentència contra l Estatut del Tribunal Constitucional de 2010, hem entrat en una nova fase. Un altre juny. Hi ha una història llarga al darrere, una història de moments difícils, de lluites gairebé solitàries. Tanmateix, la gran manifestació de l 11 de setembre de 2012 i l èxit extraordinari de la cadena humana la Via Catalana d aquest 2013 són la prova irrefutable que el poble català actualment veu les coses de manera totalment diferent de com les veia fa uns anys. Per explicar els canvis de visió sobtats, els psicòlegs parlen de «canvis de gestalt». Tots hem fet l experiència, alguna vegada: veiem en unes taques negres el dibuix d una vella, però, de cop, hi veiem també una jove; el que no podem fer és veure-hi la vella i la jove alhora. Doncs bé, molts catalans han experimentat un canvi similar: ja no s hi veuen, a Espanya, es veuen en un nou estat. Si abans només veien la vella, ara veuen sobretot la jove. 11 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 11 24/01/14 15:37

7 En aquest assaig no analitzem les causes polítiques i socials que expliquen el procés d aquest canvi radical de visió. No hi relatem fets. Tampoc no hi fem un estudi de les raons jurídiques del dret espanyol o del dret internacional que podrien avalar el procés cap a la independència, o de l estratègia política que cal seguir perquè arribi a bon port. En els últims temps les llibreries s han omplert de llibres alguns de molt meritoris que versen sobre totes aquestes qüestions tan apassionants. En aquest assaig voldríem fer una contribució a la discussió des del camp de la filosofia política un camp menys fressat però igualment important, al nostre entendre. El que hi fem és treballar arguments sobre algunes qüestions de moral política que incideixen directament sobre els aspectes del procés sobiranista. En el tercer capítol, per exemple, abordem directament la qüestió de la moralitat de la secessió i ens fem la pregunta de quin és el millor argument per justificar la independència de Catalunya. En el segon capítol tractem el problema de la llengua. En concret, ens plantegem quin raonament pot ajudar a reforçar millor l actual política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Tal com s ha demostrat darrerament i tal com ja es va advertir al seu dia, una de les conseqüències directes de la sentència del juliol de 2010 contra l Estatut és l ofensiva contra la política lingüística catalana, sobretot el model d immersió lingüística a les escoles. Abordar la qüestió del fonament moral de la política lingüística ens ha de portar, d altra banda, a prendre consciència de la importància que té la llengua pròpia per al projecte català i de la importància que ha de continuar tenint en el futur. En el tractament d aquestes dues qüestions la de la se- 12 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 12 24/01/14 15:37

8 cessió i la de la política lingüística partim d una convicció. La convicció que no podem perdre mai el punt de vista nacional. Per això dedicarem el primer capítol a parlar de nacionalisme entenent que és nacionalista català qui creu en la nació catalana i, per tant, també, la immensa majoria de gent que es considera catalanista. De fet, segons la nostra opinió, només podem elaborar bons raonaments a favor de la política lingüística catalana i bons raonaments a favor del dret moral a la secessió de Catalunya si posem al centre de la nostra argumentació el concepte de nació. És perquè Catalunya és una nació que podem justificar una política lingüística com la que tenim i com la que voldríem tenir. I és perquè Catalunya és una nació que té el dret moral a secessionar-se d Espanya. «Naturalment», dirà el lector. «Sempre ha estat així, no?» És cert, afortunadament sempre ha estat així. En aquest sentit, el nucli del plantejament que fem en l assaig no és gens original. Tanmateix, en els últims temps fa l efecte que al concepte de nació se l està amagant, o que la gent el diu amb boca petita. Per exemple, en la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya del gener de 2013 no surt en cap moment. S hi parla del poble de Catalunya, però res més i ja se sap que el terme «poble» és força més ambigu que el de nació. Però segurament no és un cas aïllat. En els mitjans de comunicació, més que del dret a l autodeterminació de la nació catalana, per exemple, es parla a bastament, profusament, del dret a decidir de la gent que viu a Catalunya. Efectivament, la noció «dret a decidir» ha agafat un protagonisme inaudit, en els últims mesos. Ha esdevingut, per dir-ho així, l expressió que defineix el marc conceptual de la qüestió. D entrada ens n hem d alegrar, que sigui així. No per res, 13 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 13 24/01/14 15:37

9 sinó perquè els resultats del discurs són realment notables i favorables al procés fins al punt que tots els partits polítics importants, fins i tot aquells partits catalanistes que no volen la independència, l han incorporat explícitament en el seu programa. Els polítics que posen en dubte el dret dels catalans a decidir el seu propi futur són polítics marginals, i es fan encara més marginals negant-lo. En aquest sentit, alegrem-nos de la introducció del terme i felicitem sobretot aquella gent que l ha promogut. Ara bé, l expressió «dret a decidir» comporta un risc. Pot fer creure que les qüestions relacionades amb l autogovern de Catalunya tenen a veure exclusivament amb el respecte de la democràcia. Però no és així. Hi ha un cert component democràtic en la idea de nació, certament. La nació és tot el poble, i no pas solament una part privilegiada. Per tant, en la mesura que la democràcia aspira a apoderar tot el poble, hi ha bones raons per establir una connexió entre nació i democràcia o entre nació i república. Ara bé, el vincle no és obvi. De fet, molts dels que critiquen el procés sobiranista català el critiquen recorrent justament a la democràcia. Aleshores ens trobem amb una situació ridícula: uns diuen que tenen raó perquè són més demòcrates i els altres contesten que res de res, que els demòcrates autèntics són ells. La democràcia no sembla que pugui dirimir per si sola, doncs, les qüestions que ens interessa abordar. Al capdavall, això tampoc no ens hauria d estranyar: un règim democràtic només sol funcionar quan prèviament tenim definit un demos. Un dels propòsits principals de l assaig, doncs, és fer un advertiment en aquest sentit. Per això, també, l últim capítol de l assaig el dediquem a esclarir la qüestió de la democràcia. Tothom que defensa una posició vol presentar-se da- 14 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 14 24/01/14 15:37

10 vant dels altres com un demòcrata. Ara bé, no és gens clar què hem d entendre per democràcia. En aquest capítol expliquem allò que, al nostre entendre, es pot dir sobre la democràcia sense entrar en controvèrsies ferotges per tant, el que farem serà bàsicament explicar controvèrsies. Però alhora també fem notar que i mirem de raonar per què sempre que es parla de democràcia és inevitable que hi hagi una certa controvèrsia. A partir d aquí suggerim una explicació de per què el procés català a favor del dret a decidir pot qualificar-se de democràtic, malgrat que el concepte de «democràcia» no pugui fer d àrbitre o dirimir la disputa entre aquells que hi estan a favor i aquells que hi estan en contra. La idea és que els catalans partidaris del dret a decidir el que estan fent és proposar una expansió, una ampliació del concepte de democràcia a fi d incloure-hi també el dret dels ciutadans d una nació a decidir el lloc que volen ocupar al món. La mena d activitat típica en democràcia el que aquí en direm principis motors i les nocions de llibertat, igualtat i justícia nocions estretament vinculades al valor normatiu de la democràcia els assisteixen, en aquesta proposta. L objectiu general del llibre, com es pot veure, consisteix a treballar una sèrie de conceptes i arguments. Polir-los. I és que, en la lluita per la llibertat que hem emprès, els catalans per sort! no tenim tancs, ni avions, ni pistoles. En tenen ells. No tenim tampoc el suport del gran capital. El tenen més aviat ells. És previsible que les potències internacionals que controlen l ONU no vegin amb bons ulls que un poble petit i tossut com Catalunya provoqui inestabilitat a Europa. Els afavoriran, per tant, a ells. Què tenim, doncs, nosaltres? Tenim sobretot arguments, raons. Les nostres eines són les raons. Són les que ens fan forts i 15 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 15 24/01/14 15:37

11 les que ens faran passi el que passi invencibles. Ens interessa, per tant, més que mai, tenir-les ben esmolades. * * * En la redacció d aquest assaig he contret una sèrie de deutes. És de justícia que els faci públics en forma d agraïments. En primer lloc, agraeixo a la gent de dret de la Universitat Pompeu Fabra i, en particular, a Josep Ll. Martí que em convidés a prendre part en les jornades La independència a debat, que van tenir lloc a Barcelona al febrer de Totes les sessions foren excel lents. Però en vaig quedar tan decebut, de la meva participació, i vaig trobar tan decebedores algunes de les intervencions que hi vaig sentir que no em vaig treure el neguit de dins fins que em vaig posar a escriure sobre el tema. En segon lloc, vull agrair a tota una sèrie de col legues i amics les ocasions acadèmiques o de sobretaula en què hem enraonat sobre alguns dels aspectes que toco en el llibre. En concret, haig de mencionar Tomás de Domingo, Pau Bossacoma, Anna Estany, Àngel Puyol, Oriol Farrés, Josep-M. Terricabras, Toni Defez, Joanba Martí, Trini Soldevila i els membres de l ICdH. No puc oblidar tampoc l esperit indomable dels amics de la Marina Alta, tan patriòtics com irreverents i viceversa. Un record emotiu, aquí, per a Nino Masferrer, que s entusiasmaria com ningú amb el que està passant al país. A la família, als pares i a la tia, els dec la convicció que les paraules més sublims no són res si no van acompanyades d exemple i d amor. Finalment, a Vicent i Miquel, que encara no saben llegir, i a Mavi, que ho sap llegir tot, els agraeixo «el sol, la frescor de les nits, el gènere dels aliments, la qualitat de les aigües». 16 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 16 24/01/14 15:37

12 De la nació «El Perú soy yo.» (Mario Vargas Llosa, en saber que havia rebut el Nobel de Literatura 2010) 1. Introducció El nacionalisme entès genèricament com a ideologia que defensa el dret de les nacions a governar-se no té gaire bona premsa. Titllar algú de nacionalista, en certs contextos, és pràcticament un insult. Però això tampoc no ens hauria d estranyar. Fa anys que no en té. Podem fins i tot situar en el temps el moment en què la mala fama va començar a perseguir el nacionalisme. Rovira i Virgili, l any 1932, va publicar El principi de les nacionalitats. No era un llibre nou. En realitat, era la segona versió d un opuscle de l any 1916 que es titulava El nacionalisme. En el pròleg, l autor tarragoní explica que el canvi es deu bàsicament al fet que en els setze anys que han transcorregut d ençà de la primera edició, el terme «nacionalisme» ha quedat associat a «xovinisme, imperialisme, exclusivisme nacional». 1 En aquest període de temps, a Europa hi ha hagut l expe- 1 Antoni Rovira i Virgili, El principi de les nacionalitats, Barcelona, Columna & Proa, 1999, p LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 17 24/01/14 15:37

13 riència terrible de la Primera Guerra Mundial. Vet aquí la raó del mal nom. Ara bé, malgrat el canvi de títol, Rovira i Virgili també afirma que tot allò que va sostenir el 1916 es pot continuar mantenint perfectament. És més, creu que «la interpretació liberal i democràtica del principi de les nacionalitats és la que triomfa i impera en el món d avui». 2 Nosaltres partirem de la mateixa convicció: avui dia, igual que llavors, si alguna concepció política és hegemònica si més no a Occident és la del nacionalisme democràtic. Només cal llegir les pàgines de qualsevol diari, escoltar els relats de qualsevol noticiari o fixar-se en la composició i la conducta dels integrants de l ONU per convèncer-se n. En ple segle xxi podem repetir sense vacil lació el mateix que Isaiah Berlin afirmava en ple segle xx, a saber, que no hi ha cap ideologia amb més força que el nacionalisme. Potser tan sols cal afegir-hi «democràtic». N és tant, d hegemònic, el nacionalisme democràtic, que és natural que la gent ni se n adoni en aquests casos, alguns estudiosos parlen de «nacionalisme banal». De fet, el percebem, ens adonem que hi és, quan hi ha algun tipus de problema. El nacionalisme, en aquest sentit, és com el fetge: te l notes quan et fa mal. D aquí, segurament, que s hi hagi associat una connotació negativa. I és que percebem clarament el fenomen del nacionalisme quan hi ha un determinat tipus de confrontació, una confrontació que, de vegades, esdevé calamitosa. Però això no vol pas dir, és clar, que qualsevol forma de nacionalisme sigui calamitosa. Afortunadament, no tots els fetges fan mal. El que fa mal de veritat és perdre l. L objectiu d aquest primer capítol és de caràcter eminent- 2 Ibídem. 18 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 18 24/01/14 15:37

14 ment crític. Més que defensar o caracteritzar el nacionalisme, ens interessa soscavar les objeccions que formulen un conjunt d autors clarament antinacionalistes. Qualsevol posició teòrica, per ser completa, demana dos passos. En primer lloc, defensar una determinada tesi enfront d altres tesis. En segon lloc, rebatre les tesis oposades, superar-ne la crítica. Vist així, nosaltres aquí emprendrem a mitges la defensa de la nostra posició, perquè ens centrarem sobretot a criticar les objeccions dels antinacionalistes i tan sols exposarem la posició teòrica que creiem més raonable com a part d aquesta crítica. Confiem que el pecat no sigui greu i que l extensió breu de l assaig representi una bona excusa. Això i que, en els afers dialèctics, com en els escacs, la millor defensa sovint és un bon atac! Podríem resumir la posició dels antinacionalistes en tres objeccions. La primera és dir que el nacionalisme és fal laç perquè es fonamenta en una premissa falsa, la creença que hi ha nacions. No hi ha nacions, en realitat. Per tant, el nacionalisme és absurd. La segona objecció consisteix a dir que el nacionalisme és una ideologia extremament perillosa i insostenible des d un punt de vista moral. En conseqüència, encara que fos cert, que hi ha nacions, l hauríem de combatre. La tercera objecció és mostrar que el nacionalisme constitueix una ideologia poc desitjable i supèrflua perquè els objectius que es marca es poden assolir sense haver d acceptar-la. És a dir, fins i tot en el cas que el nacionalisme no fos fal laç ni perjudicial, seria un error adoptar-lo. Hi ha alternatives que són millor. Aquestes objeccions, els antinacionalistes les solen fer totes tres alhora. Però, com acabem de suggerir, funcionen amb una certa independència: es pot fer la tercera sense fer la segona o la primera, per exemple. Per això les tractarem per separat. 19 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 19 24/01/14 15:37

15 2. No hi ha nacions, són un mite Joseph de Maistre, l autor savoià que va escriure amb tanta fúria i enginy contra els revolucionaris francesos, és famós, entre altres coses, per una sentència: «En la meva vida he vist francesos, italians, russos, etcètera; però, pel que fa a l home, declaro no haver-me l trobat mai a la vida.» El somni de qualsevol antinacionalista és passar a la història per haver fet la mateixa frase, però al revés: «En la meva vida he vist individus alts i baixos, rossos i morenos, etcètera; però, pel que fa a les nacions, declaro no haver-me n trobat mai cap a la vida.» La cantarella ens és ben coneguda: no hi ha nacions, tan sols persones, individus, ciutadans, humans. Que hi ha nacions és un mite, un invent. És a dir, és fals. Per tant, el nacionalisme, en la mesura que es basa en una idea falsa, és una ideologia equivocada, es basteix sobre un argument fal laç. «La Nació és el revestiment mitològic d una ficció administrativa i s assenta justament en el desafiament de fer passar per natural la seva convencional arbitrarietat», assevera, per exemple, Fernando Savater. 3 Per què la gent creu, doncs, que hi ha nacions? Ben senzill, respon l antinacionalista, perquè els polítics en treuen profit, del fet que ho creguin. Són els polítics, en realitat, qui fomenten la creença que hi ha nacions. D aquesta manera aconsegueixen que la gent s enfronti, que hi hagi conflictes; conflictes, és clar, que la gent espera que els polítics arreglin. Aleshores se senten importants, necessaris, satisfets. I a fi d assegurar-se aquesta font de satisfacció, emprenen polítiques de caràcter nacionalista. L única raó d emprendre-les és mo- 3 Fernando Savater, Contra las patrias, Barcelona, Tusquets, 2007, p LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 20 24/01/14 15:37

16 dificar la realitat a fi de demostrar que no han enganyat el personal, que tenen raó. Fixem-nos-hi: quina és la reacció d un antinacionalista davant del fet que un percentatge de castellanoparlants a Catalunya ben baix, per cert afirmin que senten com a llengua pròpia el català? «Com ha pogut donar-se, aquesta anomalia?», es pregunta Félix Ovejero. «No se m ocorre cap més altra explicació», diu, «que la tasca d una classe política que s ha inventat un país que no existeix i que sistemàticament, a costa del que sigui, s entesta a fer encaixar la realitat en el mite per després elevar reclamacions en nom del mite». 4 Per tal de fonamentar la idea que és un mite, el fet que hi hagi nacions, els antinacionalistes solen remetre s al treball d una sèrie d historiadors, antropòlegs i teòrics socials que en el camp de l estudi del nacionalisme reben l etiqueta de modernistes. Es fan seves les afirmacions d Eric Hobsbawm, per exemple, quan escriu que «el nacionalisme és anterior a les nacions». 5 O recorden que Benedict Anderson ja va demostrar que les nacions no són res més que «comunitats imaginades». Efectivament, els modernistes es caracteritzen per defensar que abans de l època moderna no hi havia nacions. És amb el sistema econòmic capitalista, polític i social horitzontal, no estamental propi de la modernitat que apareixen. Són, doncs, un producte social modern. Anderson, per exemple, afirma que la nació és «una comunitat imaginada com a inherentment limitada i 4 Félix Ovejero, Contra Cromagnon, Barcelona, Montesinos, 2006, p Eric J. Hobsbawm, Naciones y nacionalismo desde 1780, Barcelona, Crítica, 1991, p LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 21 24/01/14 15:37

17 sobirana». 6 Segons ell, el fenomen aparegué a finals del segle xviii. Fou aleshores que caigueren tres concepcions culturals fins aleshores dominants. La primera, la creença que la veritat està escrita en una llengua determinada la Bíblia, en llatí, l Alcorà, en àrab, etcètera. La segona, la creença que la societat està organitzada segons un ordre jeràrquic natural, al capdamunt del qual hi ha el rei. En tercer lloc, una concepció del temps en què la cosmologia i la història de l home són indistingibles. La caiguda en desgràcia d aquestes concepcions va possibilitar l emergència del fenomen de la nació. Què en propicià l aparició? Segons Anderson, el capitalisme imprès, és a dir, la indústria i el consum de dos productes impresos: les novel les i els diaris. Els diaris només tenen sentit en la mesura que les notícies d un dia són la continuació de les notícies del dia anterior i l avantsala de les notícies de l endemà. Es llegeixen com una història, com un relat. L important és que la gent que els llegeix acaba fent-se part de l explicació, d un relat, i es constitueix com a comunitat imaginant-se un relat determinat. 7 D altra banda, el capitalisme imprès també promou la llengua vernacla, per sobre de la llengua franca tradicional. I amb la promoció de la llengua vernacla apareixen i es desenvolupen a Europa les 6 Benedict Anderson, Comunidades imaginadas, México DF, FCE, 1993, p «Quina és la convenció literària essencial del diari? Si mirem una mostra de la primera pàgina de The New York Times, per exemple, podrem trobar-hi algunes històries sobre els dissidents soviètics, la fam a Mali, un assassinat horrorós, un cop d estat a l Iraq, el descobriment d un fòssil rar a Zimbabwe i un discurs de Mitterrand. Per què es juxtaposen, aquests fets? Què els connecta entre si? No és un mer antull. Tanmateix, és obvi que la majoria d ells tenen lloc de manera independent... L arbitrarietat de la seva inclusió i juxtaposició (una edició posterior substituirà Mitterrand per un partit de beisbol) revela que la connexió existent entre ells és imaginada» (ibídem, p. 57). 22 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 22 24/01/14 15:37

18 disciplines de la història i de la filologia, que contribueixen definitivament a fixar relats sobre pobles i a estandarditzar variants lingüístiques. En aquest context té lloc l extensió de l alfabetització i de l educació de les masses. Tot això fa que es conformi la classe burgesa, base sociològica de les societats imaginades que són les nacions. 8 Els modernistes discrepen a l hora d especificar el factor determinant que ha propiciat l aparició de les nacions. No tots estan d acord amb Anderson que el capitalisme imprès hagi estat tan crucial, i fan notar que hi ha hagut altres factors igualment crucials un altre referent de la teoria modernista, Ernest Gellner, per exemple, posa més l accent en la necessitat que té l economia capitalista de disposar de personal amb unes característiques més o menys homogènies, una cultura més o menys igual. Sigui com sigui, tots ells estan d acord a afirmar que les nacions sorgeixen amb la modernitat. La societat moderna de base capitalista i l emergència de nacions són fenòmens concomitants. La idea que no sempre hi ha hagut nacions, o que les nacions són força recents en el temps, xoca certament amb alguns plantejaments nacionalistes. Xoca, si més no, amb la manera com conceben la nació alguns nacionalismes. D aquí que els antinacionalistes s hi agafin. Per adonar-nos- 8 «Una noblesa analfabeta pot actuar com a noblesa. Però, i la burgesia? Es tracta d una classe que, en un sentit figurat, arriba a ser-ho tan sols després de molts intents. El propietari d una fàbrica de Lilla està relacionat amb el propietari d una fàbrica de Lió només per terceres persones. No és forçós que es coneguin. Però arriben a imaginar-se de manera general l existència de milers i milers de persones com ells mitjançant la llengua impresa. Això era inimaginable per a una burgesia analfabeta. Així doncs, en termes d història universal, van ser les burgesies les primeres classes que van assolir la solidaritat, sobre la base essencialment de la imaginació» (ibídem, p ). 23 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 23 24/01/14 15:37

19 en, que el modernisme xoca amb certs nacionalismes, no cal pas anar gaire lluny. La fantàstica Esperanza Aguirre ens va «ensenyar» no fa gaire que Espanya existeix des de fa tres mil anys olé! Aquests plantejaments nacionalistes solen rebre el nom de perennialistes. Segons els perennialistes, de nacions n hi ha hagut gairebé sempre. El seu origen es perd en la remor dels temps. Però no tot es redueix a modernistes i perennialistes. Entremig d uns i altres, gravita l anomenat etnosimbolisme, per exemple. Els etnosimbolistes entre els quals destaca Anthony D. Smith no neguen la importància de l explicació funcional, per entendre l aparició de les nacions i el nacionalisme, però al mateix temps fan notar que el nacionalisme no es pot entendre bé tenint en compte solament factors objectius de caràcter socioeconòmic. A banda d aquests factors, també cal tenir present «els elements subjectius de la memòria, el valor, el sentiment, el mite, el símbol», és a dir, factors ètnics preexistents a la modernitat. 9 Altrament, no podrem capir com és que el projecte «nacional» que va aparèixer amb la modernitat va tenir tant d èxit entre la gent corrent o com és que el nacionalisme va triomfar en uns territoris determinats i en altres no. L explicació funcional dels modernistes és incompleta. 10 L etnosimbolista pretén explicar l adhesió entusiasta de les classes populars a la ideologia nacionalista ressaltant el rerefons cultural i sentimental dels grups ètnics que acaben constituint-se en nacions Anthony D. Smith, Nacionalismo, Madrid, Alianza, 2004, p Charles Taylor, «Nacionalismo y modernidad», dins Robert McKim & Jeff McMahan, La moral del nacionalismo, Barcelona, Gedisa, Per a una anàlisi crítica de la posició de l etnosimbolisme, i especialment 24 LA NACIÓ NECESSÀRIA.indd 24 24/01/14 15:37

SitemapBiglietti Hellfest 2019 Ticket 3 Day | 1x87 Dragon Ball Super | Watch Movie